1.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre. 2 [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet. 3 [hacer el acabado] donar la darrera mà. 4 antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. v intr 5 [...]
v tr 1 [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre. 2 [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet. 3 [hacer el acabado] donar la darrera mà. 4 antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. v intr 5 acabar, terminar. Acabar en punta, acabar en punta. 6 acabar, estar. Cuando acabes, avísame, quan hagis acabat (o quan estiguis), avisa'm. 7 [morir] acabar-se pron, morir-se pron. 8 [con gerundio] [en fin] acabar, a l'últim loc adv. Acabarás cediendo, acabaràs cedint. 9 [al final] acabar. Acabó diciendo estas palabras, acabà dient aquestes paraules. 10 acabar, tornar-se pron. Voy a acabar loco, em tornaré boig. 11 ¡acaba de parir! fig i fam aboca el sac! 12 ¡acabáramos! fam Àngela!, Àngela Maria!, haguéssim començat per aquí! 13 acabar bien (o en bien) (o mal, o en mal) acabar bé (o malament), tenir bon (o mal) acaball. 14 acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern. 15 acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina. 16 acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula. 17 acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa. 18 acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em mataràs. 19 acabar de acabar de. Acaba de salir, acaba de sortir. 20 acabar en acabar en. 21 acabar por [seguido de infinitivo] acabar per, a l'últim, al final [seguit del verb conjugat]. Si insistes, acabará por confesar, si insisteixes, acabarà per confessar. 22 es cosa (o el cuento) de nunca acabar és la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou! 24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha prou!, prou! 30 se acabó lo que se daba (o el carbón) fig i fam s'ha acabat el bròquil. 31 y san se acabó [y sanseacabó] bona nit i tapa't. |
2.
perfeccionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [mejorar] perfeccionar. 2 [acabar completamente] perfer, acabar. [...]
|
3.
terminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 acabar. Ya me han terminado la casa, ja m'han acabat la casa. 2 [poner término] acabar, terminar. Hay que terminar estas disensiones, cal terminar aquestes dissensions. v intr 3 [acabar] acabar, finir, terminar. La junta de accionistas terminó sin acuerdo global, la junta d'accionistes va [...]
|
4.
afinar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 afinar. Afinar los metales, afinar els metalls. 2 fig [el gusto, las costumbres] afinar, refinar. 3 mús afinar, acordar. Afinar una guitarra, afinar una guitarra. 4 mús [un cantante] afinar. 5 [dar la última mano] acabar, polir. 6 [acabar] finir, acabar. 7 [corregir] afinar. Afinar la [...]
|
5.
concluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: huir] v tr 1 [acabar] concloure. 2 [deducir, determinar] concloure. El tribunal concluyó que el acusado era culpable, el tribunal conclogué que l'acusat era culpable. v intr 3 [acabar] acabar. Las palabras que concluyen en vocal, els mots que acaben en vocal. 4 concluir con [...]
|
6.
finiquitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una cuenta, una deuda] liquidar, saldar, quitar de. Finiquitar la deuda de alguien, liquidar el deute d'algú (o quitar algú d'un deute). 2 fig [acabar, rematar] liquidar, acabar. [...]
|
7.
rematar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 rematar. Rematar a un animal herido, rematar un animal ferit. 2 dr [subasta] rematar. 3 [costura] atacar. 4 [acabar] perfer, acabar. 5 fig rematar. Rematar un trabajo, rematar una feina. 6 fig [un trato] rematar, cloure. 7 fig [un acto, un discurso] cloure. Remató su charla con una anécdota [...]
|
8.
coronar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [poner una corona] coronar. 2 [en el juego de damas] fer dama. 3 fig [acabar] coronar. 4 fig [recompensar] coronar. v intr 5 med [un feto] coronar. v pron 6 med [un feto] coronar-se. [...]
|
9.
resumir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 resumir. v pron 2 resumir-se. 3 [reducirse] acabar intr. [...]
|
10.
clausular
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr tancar [el període gramatical]. 2 acabar de dir. [...]
|