FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar. llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de braquiòpodes, amb conquilla globosa, generalment llisa, amb una estructura calcària interna en forma de llaç, que han viscut del devonià a l'actualitat i tenen un important registre fòssil del mesozoic. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adorn de cintes, de flors, etc., que es col·loca en la divisa dels toros. Llaç que, subjecte a la cua, es posen els toreros quan surten a torejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordonet en forma de llaç amb què s'agafa i s'assegura alguna cosa. L'ala d'aquest barret va alçada d'un costat, agafada a la copa amb una bagueta. [...]