FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb. complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li, o les variants flexives d'aquest pronom, sigui el complement indirecte, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom reflexiu o recíproc de tercera persona que acompleix les funcions d'acusatiu o de datiu. Ell es banya al riu. El nen s'ha rentat la cara a la font. L'aigua s'ha evaporat ràpidament. Ells es miraven l'un a l'altre. Anaven l'un al costat de l'altre sense dir-se res. És emprat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una estructura de dades, de fitxers, d'instruccions o de programes. En quím., interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d'un compost. enllaç datiu Enllaç químic covalent en què el doblet electrònic procedeix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l'oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l'acusatiu, el datiu i l'ablatiu. En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma [...]
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]