21.
tant 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 tanto -ta. Fan tant (o tant de) soroll que no sento res, hacen tanto ruido que no oigo nada. 2 [comparació] tanto -ta. Avui no fa tant (o tant de) vent com ahir, hoy no hace tanto viento como ayer. 3 tants... tants... tantos... tantos...Tants caps tants barrets, tantas personas, tantos [...]
|
22.
tres
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 tres. Ahir va fer tres anys, ayer cumplió tres años. 2 per un tres i no res fig i fam por un quítame allá esas pajas. 3 tres més otros tres, tres más. adj i m i f 4 [tercer] tres, tercero -ra, tercio -cia. Pàgina tres, página tres. És la tres de la classe, es la tres de la clase. m i f [...]
|
23.
bou
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Bos taurus] toro. 2 zool [bou castrat] buey. 3 pl taurom toros. Plaça de bous, plaza de toros. 4 [bestreta] anticipo, adelanto. 5 [pell] vaca f, cuero de vaca. 6 [carn] vaca f. Ahir vam menjar bou, ayer comimos vaca. 7 [art de pesca] bou. 8 [barca] bou. 9 zool [Cancer pagurus] buey. 10 [...]
|
24.
passar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [recórrer] pasar. Passar pel carrer, pasar por la calle. 2 [travessar] pasar. Les canonades passen per sota terra, las cañerías pasan bajo tierra. 3 fig pasar. Quina idea et va passar pel cap?, ¿qué idea pasó por tu cabeza?4 [ocórrer] pasar, suceder. Això passà abans-d'ahir, esto pasó [...]
|
25.
entrada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
d'una cosa que entra] entrada. Allà el mar fa una entrada, allí el mar hace una entrada. 5 [article d'un diccionari] entrada, artículo m, voz. Algunes entrades tenen moltes accepcions, algunas entradas tienen muchas acepciones. 6 [públic] entrada. Ahir al teatre només hi havia mitja entrada, ayer en [...]
|
26.
en 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
indeterminat, especialment en el llenguatge col·loquial, en competència amb la construcció normal amb ho] lo. Està malalt? —N'està des d'ahir, ¿está enfermo? —Lo está desde ayer. Si ell és llest, jo també en soc, si él es listo, yo también lo soy. 11 [reemplaça l'atribut o el predicat nominal [...]
|
27.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que un gallo. 30 fer (o complir) anys pl ser mi (o tu, o su...) cumpleaños. Avui faig anys, hoy es mi cumpleaños. 31 fer (o complir)... anys pl cumplir... años. Ahir va fer vuit anys, ayer cumplió ocho años. 32 l'any xeix (o d'en Quinze) pl fig i fam [mai] cuando las ranas críen (o tengan) pelo. 33 no [...]
|
28.
gràcia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chica te hace gracia. 19 fer gràcia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ¡tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer gràcia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer gràcia de terres i [...]
|
29.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de [...]
prep [d' davant de vocal precedida de h o no] 1 de. 2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está). 11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia. 12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí? 13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul. 14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas. 15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua. 16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia. 17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania. 18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento. 19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir. 20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan. 21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix. 22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás. 23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas. 24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos. 25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir. 28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura! 31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo. 33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas. 34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros. 35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas. 36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto. 37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece. 38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría. 39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder. 40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo. 41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es. 42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada. ![]() |
30.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar [...]
|