Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.
determinats, perquè participi en una reunió.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa.
Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs [...]
administratius com és ara els d'obres, subministraments i gestió de serveis públics, i el terme conveni per als acords de col·laboració amb institucions.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa i jurídica. Aquests principis es basen [...]
Definició
El missatge de correu electrònic és una comunicació que es transmet d'una bústia electrònica a una altra per mitjà d'un programa de correu electrònic.
Criteris generals de redacció
Aquest tipus de missatges es poden produir en molts àmbits. És important que des del primer moment es [...]
Com a criteri general, es recomana escriure sencers (és a dir, no abreujats) els noms de les vies urbanes. Ara bé, si es tracta d'un text sintètic, com ara un quadre sinòptic, una llista, el sobre d'una carta, una targeta, un imprès, etc., se solen escriure abreujats.
Les abreviatures acaben amb [...]
senyor, senyora: Sr., Sra.
doctor, doctora: Dr., Dra.
sant, santa: St., Sta.
Les formes de tractament o de designació genèrica de persones (senyor, doctora, sant, etc.) que van davant els noms propis es poden escriure senceres o abreujades segons el context. És a dir, podem escriure tant seny [...]
tots els escrits de les parts en la fase de desenvolupament. Pel que fa a l'exemple, és un document concret: un escrit de proposició de prova.
Criteris generals de redacció
Per a aquests documents, com per a tots els documents jurídics, cal tenir en compte la legislació aplicable a cada cas concret [...]
(gië) Ne(derland) Lux(emburg)).
La sigla constitueix un mot nou, que generalment es llegeix sense desenvolupar, a diferència dels símbols i abreviatures, que sempre es desenvolupen.
IBI (i-bi)
17 m (disset metres)
c. de Manso (carrer de Manso)
[...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
En l'àmbit de la informàtica, la forma amb què es designa un conjunt de fitxers multimèdia seleccionats per un usuari segons uns criteris determinats és llista de reproducció. Per exemple:
Els seguidors han creat una llista de reproducció amb les cançons de la banda sonora de la sèrie.
El terme [...]
'educació implica establir criteris de distribució del bé públic que siguin transparents i mesurables.
Els termes equivalents en castellà són publicizar i publificar.
[...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.