1.
composar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. Arbitrar 1 1. [...]
|
2.
'composar' o 'compondre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb composar significa 'imposar arbitràriament una contribució o una multa'; 'actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; 'jutjar, sentenciar com a àrbitre'. Per exemple:
Composaren els traginers per haver robat mercaderia.
En canvi, el verb compondre (que es conjuga com respondre [...]
|
3.
composar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
composar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 multar arbitrariamente. 2 imponerse arbitrariamente, abusar de. [...]
|
5.
composar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ compondre) imposar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
Participi del verb 'compondre': 'composat' o 'compost'?
Font
Fitxes de l'Optimot
compostes per la mateixa autora.
Cal tenir en compte que el participi composat correspon al verb composar, que té altres significats.
[...]
|
7.
compondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ composar) formar (->) recompondre constituir emballestar elaborar. Elaborar una teoria. combinar elucubrar, compondre una obra d'enginy a força de treball. confeccionar conjuminar crear construir, edificar o bastir (fig.). Bastir un sistema filosòfic. 2 escriure [...]
|
8.
imposar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 posar. 2 arranjar. 3 posar(un càstig, condicions, obligacions, imposts) composar(≠ compondre), imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa, etc. fer valer(la seva autoritat, el seu punt de vista, etc.). Ell no sap fer-se valer, no sap imposar-se. aplicar(una pena) penar [...]
|
9.
formar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 reformar, tornar a formar. crear fer(->) constituir afaiçonar construir plasmar fènyer(fig.), formar, donar la forma convenient (Alc.). produir organitzar. Organitzar un partit, un exèrcit. compondre(≠ composar), formar una cosa combinant diversos elements. conformar, formar [...]
|
10.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa (sobre algú) tallar el bacallà (fig.) ficar-se la gent a la butxaca prevaler triomfar (d'algú o d'una cosa). 2 v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini. senyorejar. Senyorejar les males inclinacions. subjugar tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment. subjectar sotmetre esclavitzar asservir tenir (algú) dins el puny tenir-li (a algú) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar (fig.) domar (fig.) composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o discreció) fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella) posar (algú) a ratlla tenir (algú) ficat a la butxaca fer la llei (a algú) portar les calces, dominar la dona el marit. posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol. portar (algú) a remolc Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell. 3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar 4 (dominar-se pron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |