61.
ressemblar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr parecerse pron. Ressembla al seu mestre, se parece a su maestro. [...]
|
62.
vivor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f viveza. La vivor de la seva mirada, la viveza de su mirada. [...]
|
63.
albedrío
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 albir, arbitri. 2 a mi (o a tu, o a su, etc) albedrío a la meva (o a la teva, o a la seva, etc) manera. 3 libre albedrío lliure (o franc) albir (o arbitri). [...]
|
64.
ruc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [ase] asno, burro, borrico, rucio. 2 ict [Gobius auratus] gobio. 3 caure del ruc fig i fam apearse (o caer) del (o de su) burro. 4 fer el ruc fig i fam hacer el burro. [...]
|
65.
beatitud
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [benaurança] beatitud. 2 Sa (o Vostra) Beatitud [tractament] Su (o Vuestra) Beatitud. [...]
|
66.
ocultar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr ocultar, esconder, encubrir. Oculta el seu vertader nom, oculta su verdadero nombre. [...]
|
67.
valer 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [vàlua] valer, valía f. Tothom reconeix el seu valer, todos reconocen su valer. [...]
|
68.
a lloure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv 1 [en llibertat] en libertad, a sus anchas. 2 [a grapats] a puñados, a montones, a espuertas, a capazos, a carretadas. 3 (o a son lloure) [a caprici] a capricho, a mi (o tu, o su, etc) capricho. [...]
f 1 [benaurança] beatitud. 2 Sa (o Vostra) Beatitud [tractament] Su (o Vuestra) Beatitud. |
69.
brindar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 brindar. v tr 2 [oferir] brindar. Li brindà la seva casa, le brindó su casa. Em brindà la seva col·laboració, me brindó su colaboración. v pron 3 brindarse. S'ha brindat a fer-ho, se ha brindado a hacerlo. [...]
|
70.
gelós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 [que sent gelosia] celoso -sa. El seu marit és molt gelós, su marido es muy celoso. 2 celoso -sa. Un home gelós del seu bon nom, un hombre celoso de su buen nombre. 3 mar celoso -sa. [...]
|