FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fibra tèxtil natural, blanca i suau que recobreix les llavors de diferents plantes malvàcies, especialment les del cotoner. Teixits de cotó. Una paca de cotó. Una bala de cotó. cotó americà Cotó de fibra mitjana, procedent d'Amèrica. cotó en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arrissades emprada a manera d'esponja, per a fer barrets o com a filtre (Luffa aegyptiaca o L. cylindrica). carabassera de bou Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, però amb pilositat suau, fulles no lobades i fruit sovint molt gros, glauc, amb el peduncle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarga apta per a ésser pentinada. llana de velló Llana verge. llana dolça Fil de llana, gruixut, suau al tacte, que serveix per a treballs manuals d'agulla. llana dolça Teixit de llana fina i suau. llana morta Llana d'adoberia. llana pentinada Estam 1. llana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Russula, de l'ordre de les russulals, de barret hemisfèric quan és jove i estès o deprimit després, sovint de tonalitats vermelloses, cama robusta, carn blanca i friable i sabor suau o picant. cualbra abellera Cualbra amb el barret de color bru rogenc i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. veu ennassada Veu de qui té el nas tapat. veu escanyada Veu que es produeix amb dificultat. veu moixa Veu suau, acaronadora. veu musical Veu melodiosa, harmoniosa. veu pastosa Veu plena i suau alhora. La veu quant a les seves propietats per al cant. Tenir bona veu per a cantar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma estructural dissimètrica elaborada en una capa resistent entre d'altres més toves, que té un capbussament menor de 10°, la qual cosa fa que l'erosió hi elabori un front escarpat al vessant oposat al capbussament i un vessant suau al dors de la capa, en el sentit d'aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa. vent de bolina Vent que obliga a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer bon temps Fer un temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent. fer mal temps Fer un temps molest a causa del fred, la pluja o algun altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica. temps de llops Temps molt dolent. temps feixuc Temps que aclapara. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caça de pèl. Té el cabell ros i el pèl de la barba negre. No tenir pèl a la cara. No tenir pèl de barba. Posar pèl. Caure el pèl. pèl moixí Pèl suau i curt com el que surt en néixer la barba. no tenir pèls a la llengua Parlar sense [...]
