FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la melodia. Una frase melòdica. Apte per a entonar melodies. Instrument melòdic. De caràcter suau i melodiós, s'aplica a una peça musical. Una cançó melòdica. Que canta cançons melòdiques. L'orquestra busca una nova cantant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l'interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d'oli, de petroli, etc. Floc de cabells que pengen. Floc de cabells tenyits d'un color més suau que el natural. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de pell suau usada per a tapar-se i subjectar el bigoti quan s'és al llit o a casa. Tros de cuir, etc., que es posa a la punta del calçat per a reforçar-lo o adornar-lo. Compàs emprat per a traçar circumferències de diàmetre petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, de cos gros, cap allargat, musell eixamplat a la regió nasal, orelles curtes, ulls petits, coll curt, pelatge suau i banyes ramoses i caduques de forma molt característica, que viu a la tundra i a la taigà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Professor de moral. La moral cristiana. Conducta quant al seu aspecte moral. Una ofensa a la moral. moral còmoda Moral relaxada. Lliçó de conducta, especialment que es desprèn d'una faula, d'una narració, etc. Conforme als bons costums, a la moral. Una obra moral. Suau, enraonat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pluja menuda i seguida. Un suau xim-xim que a poc a poc li anava amarant la roba. Seguit de músiques, d'actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment. El xim-xim de les bandes de música. Es deixà impressionar per les faramalles i els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar. Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d'orella. Enraonar dient mal d'algú. Hem d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacte. Exercici del sentit del tacte. tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte. Exploració, per palpació amb un o més dits, de l'interior d'una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc. Art de parlar, d'obrar, segons l'oportunitat, les conveniències, [...]
