FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser real. La realitat del món físic. en realitat Realment. Potser no va existir en realitat. en realitat Parlant de manera més ajustada a la realitat. Sembla que l'interessa i, en realitat, tot li és indiferent. Allò que és real. Tant de bo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència o doctrina que interpreta la realitat, particularment la realitat humanopsicològica i històrica, des d'un punt de vista social i sociològic. Tendència a reduir els problemes filosòfics, ètics, etc., als seus condicionaments socials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica o actitud intel·lectual que no admet el valor de la raó o el caràcter racional de la realitat, en general o en un camp determinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al maniqueisme, als maniqueus. Seguidor del maniqueisme. Que considera les coses, la realitat, segons els principis absoluts del bé i del mal, sense posicions intermèdies ni matisos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el jo individual de qui la professa és l'única realitat existent o l'única realitat de què es pot afirmar amb seguretat l'existència. [...]
