FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera material. Tenint en compte la realitat efectiva i tangible. El projecte no és materialment viable. És materialment impossible que guanyin el partit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imatge pintada, en baix relleu o en mosaic, de Jesucrist, de la Mare de Déu, d'un sant o d'una santa, especialment d'estil bizantí. Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança. En inform., símbol que apareix en pantalla per a presentar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té sinó l'aparença, sense realitat, sense fonament. Ombres vanes. Vana esperança. Vanes il·lusions. Sense eficàcia, inútil. Esforços vans. Vanes recerques. Vanes amenaces. en va D'una manera vana. És en va que tractis de persuadir-lo. Tot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de renéixer. Doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica de les mateixes ànimes, dels mateixos esdeveniments i de la mateixa realitat com a conjunt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a imposar la voluntat personal. Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un auditor, examinar (la situació econòmica d'una entitat) per comprovar si el seu estat patrimonial o financer reflecteix la realitat. Farem auditar els comptes del club. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dinàmic. Doctrina filosòfica segons la qual la realitat material no es redueix a la massa i al moviment, sinó que admet l'existència de forces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer canviar de figura, d'aspecte. Transfigurar la realitat. Canviar de figura, d'aspecte. En saber que havia suspès l'examen, se li va transfigurar el rostre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dialèctica. Procés de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi de contraris. Concepció segons la qual la realitat mateixa és el resultat de la contraposició i la síntesi de contraris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la metafísica. Que depassa el domini de l'experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica. Subtil, abstracte, abstrús. Part de la filosofia, considerada tradicionalment com el seu nucli, que tracta de la realitat en tant que [...]
