Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

tapar

1 obturar
obstruir o opilar
embussar
cobrir (→). Cobrir-se els ulls amb la mÓ.
amagar (→). Aquell n˙vol ens amaga la lluna.
abrigar
boixar, tapar amb una boixa.
tapiar, tapar un forat amb una paret o un envÓ.
reblir, tapar un buit amb reble.
romballar, tapar un forat o una escletxa amb un romball (petit tascˇ de fusta).
massillar, tapar amb massilla (mÓstic) els forats d'una paret, d'una porta, etc.
calafatar o calafatejar, tapar les juntures d'una embarcaciˇ o d'una bota.
emmordassar, tapar la boca amb una mordassa.
ennuegar, tapar el conducte respiratori amb qualsevol cosa que hi entra. S'usa esp. en la forma pron. M'he ennuegat bevent.
envelar, tapar amb un vel. El dia de l'enterrament, la muller anava amb la cara envelada.
emplomar, tapar una cosa amb plom, especialment una dent. El dentista m'ha emplomat un queixal.
empastar, tapar amb pasta.
taponar, tapar un forat amb una cosa qualsevol.
embrossar, tapar amb brossa. La canal s'ha embrossat amb la pinassa.

2 embošar-se, tapar-se la cara o la boca amb una peša d'abric, amb un drap, etc.
engargussar-se, tapar-se, la gargamella o una canonada qualsevol, per una cosa que s'hi entravessa o encalla.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions