jargó calóo germania, argot dels gitanos. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tecnologia, terminologia usada en una ciència, art, etc. vocabulari, conjunt dels mots d'una ciència, art, etc. nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca de la ciència o de l'art. Cp. glossari, argot, fraseologia, llenguatge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Terme exclusiu de l'argot canònic eclesiàstic. excomunicació anatema Cp. entredit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m. obligació. dèbit, en la frase el dèbit conjugal, expressió de l'argot eclesiàstic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

presumpció. Presumpció de fet, de dret. presciència, previsió certa de les coses futures (terme de l'argot teològic). Cp. pressentiment, pronòstic, prevenció, providència: previsió divina, prudència Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(En sentit propi, és un terme exclusivament de l'argot religiós) faltar(->) fornicar, pecar carnalment. caure en pecato simpl. caure ofendre Déu prevaricar empecadar-se, omplir-se de pecats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cerimònia. Això és una pura cerimònia, és una mera formalitat. ritus rúbrica(en argot eclesiàstic) requisit solemnitat 2 Qualitat d'una persona formal. serietat seny honradesa veracitat fidelitat rectitud integritat probitat escrupolositat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 penjar, sostenir. 2 aturar, ajornar. desnonar. Plovia, i van desnonar la processó. 3 privar. 4 Negar l'aprovació a un examinand. desaprovar(≠ reprovar). Els alumnes desaprovats als primers exàmens. carbassejaro donar carbassa(fam.) tombar(en l'argot dels estudiants) Manuel [...]

1 llengua. 2 El vocabulari i la fraseologia propis d'un art, d'una branca de la ciència, etc. argot(->), llenguatge propi d'una professió, d'un estament de persones. L'argot mariner, militar, eclesiàstic, etc. terminologia, conjunt de termes i expressions propis d [...]

pesar dolor. Dolor d'atrició i dolor de contrició, o simpl. atrició i contrició. (Termes de l'argot rel.) resipiscència(lit.) penitència, penediment d'haver pecat (rel.). compuncióo compungiment recança, greu que ens sap d'haver fet o haver deixat de fer alguna cosa, bona o dolenta. Manuel [...]