1.
marit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home casat respecte al seu cònjuge. Tenir un bon marit. Marit i muller. El seu marit és més jove que ella. Joan, que no em presentes el teu marit? marit còmode Marit que tolera l'adulteri del seu cònjuge. [...]
|
2.
maritalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la manera d'un marit, com marit i muller. En Pere vivia maritalment amb la Maria. [...]
maritalment
adv. [LC] A la manera d'un marit, com marit i muller. En Pere vivia maritalment amb la Maria. |
3.
desmaridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar, separar, (la muller) del marit. La muller, separar-se del marit. [...]
|
4.
desmaridada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense marit. [...]
|
5.
didot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit de la dida. [...]
|
6.
gendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit de la filla. [...]
|
7.
pubill
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit d'una pubilla. [...]
|
8.
cornell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit enganyat per la muller. [...]
|
9.
cuguç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit de la dona adúltera. [...]
|
10.
sogra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mare del marit o de la muller. [...]
|