FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gris fosc tirant a negre. Nit bruna. Marronós . La closca del coco és bruna i molt dura. Que té el cabell fosc i la pell rica en pigment, essent de raça blanca. En numism., de baixa llei. Moneda bruna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la pomera, subglobós i poc o molt umbilicat a l'indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. Poma d'agredolç, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alga bruna del gènere Fucus, de l'ordre de les fucals, proveïda de lacínies aplanades i dividides dicotòmicament, abundant a la zona intermareal dels mars freds. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alga bruna del gènere Sargassum, de l'ordre de les fucals, de tal·lus ramificat i vesícules flotants, alguna de les espècies de la qual viu en els mars tropicals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, purpúries, blaves o blanques, en cimes pauciflores, i fruit en baia esfèrica, lluent, groga o bruna, originari del sud d'Àfrica i naturalitzat en alguns indrets propers a la costa (Solanum linnaeanum). [...]