FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la pomera, subglobós i poc o molt umbilicat a l'indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. Poma d'agredolç, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alga bruna del gènere Fucus, de l'ordre de les fucals, proveïda de lacínies aplanades i dividides dicotòmicament, abundant a la zona intermareal dels mars freds. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alga bruna del gènere Sargassum, de l'ordre de les fucals, de tal·lus ramificat i vesícules flotants, alguna de les espècies de la qual viu en els mars tropicals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, purpúries, blaves o blanques, en cimes pauciflores, i fruit en baia esfèrica, lluent, groga o bruna, originari del sud d'Àfrica i naturalitzat en alguns indrets propers a la costa (Solanum linnaeanum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bonyegut, cultivada com a farratge (Vicia sativa). Grana de la veça, globulosa i bruna, emprada com a aliment dels ocells. Menjar² 1 . Va aprendre ben aviat a guanyar-se les veces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona molt ignorant i incapaç d'aprendre. cudol polsós Bolet del grup dels gasteromicets, de color brunenc, profundament arrelat, que es desfà per la part superior en una pols bruna d'espores (Pisolithus tinctorius). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, que comprèn bolets de soca de carn bruna i formes diverses, com ara de crosta o de mènsula, sovint actius destructors d'arbres morts o debilitats. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, de carn seca, sovint bruna o negrosa, i himeni llis, amb agulletes o amb porus, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Thelephora, Hydnellum i Boletopsis. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, d'escorça bruna, fulles ovades o oblongues, dentades i piloses per sota, flors d'un blanc un xic verdós, sovint en grups de dues o tres, que apareixen junt amb les fulles, i fruit en drupa, originari del Caucas i cultivat pels seus [...]
