FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil ofidi. Una serp d'aigua. Un terrer ple de serps. Una serp gruixuda com el braç. Arrossegar-se, entortolligar-se, com una serp. Mudar de pell com les serps. serp blanca Serp de la família dels colúbrids, de mida gran, musell agut i coloració bruna o groguenca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tegument resistent i flexible que recobreix el cos de l'home i dels animals vertebrats, format per l'epidermis i la dermis. Pell fina, delicada, aspra. Pell blanca, rosada, bruna. Malalties de la pell. Se li ha alçat tota la pell: ensenya la carn viva. pell de gallina [o pell anserina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del cap d'una persona. Els músculs de la cara. L'expressió de la cara. Tenir la cara plena, rodona, prima, seca, ampla, estreta, llarga. Tenir la cara blanca, bruna, morena, vermella, rosada, pàl·lida. Ple, prim, rodó, gras, ample, de cara. Blanc, bru [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bon blat. Una paletada de terra. terra bruna Sòl amb humus caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro. terra campa Terra sense arbres destinada al conreu de cereals. terra de castanyer Terra vegetal que s'empra per a sembrar-hi plantes de jardí. terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de la classe dels ascomicets, amb aspecte de cassoleta bruna oberta pel costat (Otidea cochleata). Gírgola 1. orella de llebre Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues coriàcies, amb nervis molt prominents, i flors grogues, en umbel·les al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paret del mateix gruix que la resta de la paret, situat entre dues obertures molt poc separades. Calàbria agulla. Peix de la família dels belònids, de cos molt allargassat, de fins a 50 centímetres de llargada, de dors verdós i una línia bruna longitudinal, amb els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petits (Equisetum ramosissimum). cua de paó Alga bruna de l'ordre de les dictiotals, formada per una làmina en forma de ventall, que es disposa caragolada com una paperina (Padina pavonica). cua de cavall Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de color bru vermellós i cama de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
semicircular, cobert d'una crosta bruna (Ganoderma applanatum). bolet de femer Bolet del gènere Coprinus, del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica. [...]
