1.
corrents
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adv. Molt de pressa. a grans passes a camades com un llamp a tot córrer a més córrer cames ajudeu-me (de) pressa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
subsidiari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 auxiliar(adj.) 2 tributari. Els corrents tributaris. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
de pressa (pressa 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ràpidament apressadament precipitadament cuitosamento cuitadament corrents(->) llampanto com un llamp de llampada llestament a correcorrentso a cuitacorrents a correcuita a cremadent(dit esp. de l'acció de menjar) en una correguda(dit de l'acció d'anar o venir) en un bot, íd. amb quatre [...]
|
4.
ràpidament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ràpid. volant de pressa com un llamp de llampadao llampant(adv.) a passos de gegant corrents en un salto en quatre salts(amb els verbs anar, venir, etc.) d'una revolada, amb un moviment ràpid i violent. com una taca d'oli, es diu d'una notícia, etc. com una reguera de pólvora, íd. ras, en la [...]
|
5.
fòbia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
als difunts. demonofòbia, por als diables i altres éssers imaginaris sobrehumans. agorafòbia, por morbosa de travessar places, carrers amples i espais oberts. claustrofòbia, por als llocs tancats. neofòbia, aversió a les innovacions. aerofòbia, por morbosa als corrents d'aire i, en general, a l [...]
|
6.
salutació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
donar la benvinguda. estreta de mào encaixada(en estil epistolar). Dona de part meva una encaixada al teu germà. abraçada, íd. 2 Formes externes de salutació: reverència(amb el cap), a una persona de respecte. barretadao capellada gorrada 3 Fórmules corrents de salutació: saluto salut i pessetes [...]
|
7.
soldat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, etc. Noms de soldats d'antany: Piquer (amb pica). Mosqueter. Ballester. Arquer. Arcabusser. Empavesat. Lansquenet: soldat de la guerra dels Trenta Anys. Noms més corrents de soldats estrangers: Espahí. Zuau. Sipai. Ulà. 2 Els soldats col·lectivament: Tropa. Soldadesca(esp. en sentit pej.). [...]
|
8.
full
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
molt reduïdes, condicionades pels seus mètodes de fabricació primitius. El paper de tinta no podia tenir gaire més de 40 × 50 cm. A Holanda el manufacturaven un xic més gran que aquí. Una quartilla holandesa, doncs, era més gran que les normals. A títol de curiositat donem aquí les mides més corrents [...]
1 plec, full de paper plegat pel mig. quartilla, quarta part d'un full de paper; full de paper que és la meitat d'un foli o d'un holandès. holandès, quartilla de format més gran que la normal. Per a entendre aquesta terminologia cal tenir en compte que antigament un full de paper tenia unes mides molt reduïdes, condicionades pels seus mètodes de fabricació primitius. El paper de tinta no podia tenir gaire més de 40 × 50 cm. A Holanda el manufacturaven un xic més gran que aquí. Una quartilla holandesa, doncs, era més gran que les normals. A títol de curiositat donem aquí les mides més corrents dels fulls de paper normalitzats segons la DIN (norma industrial alemanya), que avui es va imposant arreu. A0: 841 × 1.189 mm. A4: 210 × 297 mm. A5: 148 × 210 mm. A6: 105 × 148 mm. A7: 74 × 105 mm. En totes aquestes mides, la relació entre els costats és sempre igual que la relació entre el costat d'un quadrat i la seva diagonal. Un llibre infòlio té el full d'impressió plegat una vegada; en quart, quan és plegat dues vegades; en vuitè o en octau quan és plegat tres vegades; en dotzè, plegat quatre vegades, però en una forma especial, i en setzè, plegat quatre vegades, cada vegada pel mig. foli, full d'un llibre o d'un manuscrit; full de paper que fa 22 × 32 cm. 2 pa (d'or, d'argent), full molt prim, batut, que es fa servir per a daurar o argentar. L'or, gràcies a la seva extraordinària mal·leabilitat, es pot reduir a fulls d'un gruix de 0,0001 mm. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |