1.
irrompre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrar sobtosament i violentament. Una multitud va irrompre a la sala on hi havia els consellers. Records que irrompien en la seva memòria. [...]
|
2.
irrompre
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com batre.
[...]
|
3.
irrompre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr irrumpir. [...]
|
4.
irrompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
'eclosionar' o 'fer eclosió'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Zoologia
, quan es vol fer referència a l'esclat d'un moviment cultural, social o algun altre fenomen històric, es pot usar alguna de les formes següents: fer eclosió, sorgir o irrompre, segons el context. Per exemple:
El surrealisme fa eclosió / sorgeix / irromp al voltant d'un manifest.
[...]
|
6.
Gerundis acabats en '-ent': 'batint' o 'batent'?
Font
Fitxes de l'Optimot
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
|
7.
Infinitius acabats en '-re' i '-er': 'incluir' o 'incloure'?
Font
Fitxes de l'Optimot
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
|
8.
irrumpir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [entrar violentamente] irrompre. Irrumpieron en el escenario, van irrompre a l'escenari. [...]
|
9.
envair
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit hostil) córrer. Els moros corregueren tot Espanya. esvair, envair un país i devastar-lo. infestar, causar danys amb incursions hostils. Cp. ocupar. Un país ocupat. 2 Per ext., entrar impetuosament en un lloc. irrompre. Una multitud de romeus irromperen en el temple. assaltar [...]
|
10.
entrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 penetrar(->) ficar-se(->) irrompre(violentament i sobtosa) envair, pròpiament entrar forcívolament en un territori per ocupar-lo militarment. Per extensió es diu de qualsevol multitud de persones o animals que entra conjuntament en un lloc, i fig. es diu d'una malaltia, d'una doctrina, d'unes [...]
1 penetrar (→) ficar-se (→) irrompre (violentament i sobtosa) envair, pròpiament entrar forcívolament en un territori per ocupar-lo militarment. Per extensió es diu de qualsevol multitud de persones o animals que entra conjuntament en un lloc, i fig. es diu d'una malaltia, d'una doctrina, d'unes idees, etc. El 1918 la grip va envair Europa. introduir-se (→) internar-se (en un territori, en un bosc, en una cova gran, etc.) afiliar-se (en una secta, un partit polític, etc.) ingressar (en una escola, una corporació, etc.) reingressar insinuar-se, entrar a poc a poc, esp. una idea, un dubte, una sospita. infiltrar-se, entrar gradualment, una cosa. embocar (v. tr.). El vaixell embocà el port. La processó embocà el carrer X. enfilar (v. tr.), íd. encaixar, entrar una cosa en una altra. El mànec no encaixa en la dolla. entaforar-se, entrar en un amagatall, en un forat, etc. passar. Feu passar el visitant a la sala. esmunyir-se, entrar per una estretor qualsevol. escórrer-se. Entre el públic que entrava al teatre s'hi va escórrer un vailet sense bitllet. encarnar-se, entrar dins la carn. Una ungla encarnada. treure el nas (en un lloc), entrar en un lloc i tornar-ne a sortir ràpidament. 2 Fer entrar: → introduir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |