FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que punxa, sia la punta aguda d'una cosa o la cosa mateixa terminada en punta aguda. Les punxes de la gatosa li han esgarrinxat les cames. M'he punxat amb les punxes del filferro. M'he clavat una punxa. Pena intensa i persistent. Allò que causa aquesta pena. Fibra curta obtinguda com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro que serveix per a ajuntar dues coses, dos fragments, per a subjectar l'objecte que hom treballa, etc. Una gafa d'estrènyer. Filferro, vareta, etc., fixat a un objecte i que serveix per a agafar-lo a un suport. Unes ulleres amb gafes. gafa de baixant Argolla proveïda d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cilindre amb valones sortints tot al volt de cada base, foradat en la direcció de l'eix, entorn del qual s'enrotlla un fil, un cordill, un filferro, una pel·lícula fotogràfica, etc. Un rodet de fil blanc. Un rodet d'ordidor. Un rodet de fotografia. Un rodet de fil de cosir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap del cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s'aprofita per a perxar certs teixits. Instrument per a pentinar les floques de cotó i de llana, consistent en una fusta plana sobre la qual hi ha clavat un tros de cuir guarnit amb punxes de filferro. Màquina emprada en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat). Adreçar un filferro, una barra, un clau. Adreçar una post, un escaire. Corregir l'escora (a una nau). Aquesta post s'adreçarà tota sola. No caminis tan acotat: adreça't, home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de lligar. Conjunt de coses o de persones lligades. Els guàrdies duien una lligada de presos. Nus, volta, etc., de la corda, del cordill, del fil o d'un altre lligam amb què es lliga quelcom. Fer una lligada amb filferro a una branca. Fer una lligada en un vas sanguini. Baga o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura de cartó, filferro, imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix el rostre. màscara ritual Màscara emprada en certs rituals que és considerada un símbol religiós. Tros de vellut, de setí, etc., amb forats per als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'operadora efectua la connexió entre les línies d'abonats i estableix les comunicacions telefòniques. Objecte de forma quadrada o rectangular. Marc, habitualment de fusta i amb travessers de filferro, disposat dins el rusc per a suportar la bresca. Full, pàgina, etc., en què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, consistent en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla. Reixa plegadissa formada per dues sèries de llistons paral·lels articulats. Molla que treballa a flexió composta generalment de fulles o làmines d'acer resistent, planes o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a caçar ocells. Fus d'acer dels telers amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama. Peça de filferro dels telers de xarxa que disposa el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusos que [...]
