Resultats de la cerca frase exacta: 9

Diccionari de la llengua catalana
1. assenyat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té seny, que obra amb seny. És una criatura molt assenyada. Quines paraules tan assenyades, les seves! [...]
2. assensurat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyat, compassat. [...]
3. entenimentós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyat, dit especialment dels infants i de la gent jove. [...]
4. judiciós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyat. [...]
5. entenimentat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyat . És un noi molt entenimentat. [...]
6. aciençat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té ciència, que sap bé la seva ciència. Assenyat. [...]
7. saviesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capteniment assenyat en la vida, en els afers. Coneixença justa de les coses. [...]
8. rar -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
considera normal i assenyat. És una persona rara: amb la calor que fa encara porta abric i guants. Que fa rabioles, malcriadeses. Quina criatura tan rara: tot ho demana marranejant. No dens. L'atmosfera rara de les grans altures. [...]
9. desbaratar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ventre. Posar en confusió, derrotar. Les objeccions de l'adversari el van desbaratar completament. L'enemic fou completament desbaratat. Aquest noi com es desbarata: no sembla pas aquell mateix xicot tan assenyat que vam conèixer un any endarrere. [...]