FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ateny el nivell més alt, o molt alt, d'una qualitat. Ella és bona, dolenta, en grau superlatiu. Que expressa el grau superlatiu. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que expressa la qualitat o la modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Mot o grup de mots que expressen el grau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malalts. N'hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que [...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el dia que segueix immediatament aquell en què som. Arribarà demà. Demà al matí. Demà al vespre. De demà en quinze. Demà serà dissabte. No ens veurem fins demà. demà que Mai que. Demà que ella mori, hauran d'anar tots a captar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serra del Cadí. Fer entendre a algú, d'una manera indirecta, l'interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa. Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat. [...]
En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. al natural En heràld., que presenta la coloració real o pròpia. Que pertany a la natura pròpia d'un ésser, d'acord amb ella, amb les condicions, les circumstàncies, etc., del cas, no anormal. Abandonar-se a les inclinacions naturals. L'aliment natural del gos és la [...]
