FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de drap, de paper o de qualsevol altra cosa que es penja, per burla, al vestit d'alguna persona sense que ella se n'adoni. posar la llufa a algú Penjar la llufa a algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preu estipulat pel lloguer d'una nau o d'una part d'ella. Donar a noli. Prendre a noli. Preu del transport de mercaderies d'un port a un altre. El noli és a tant per tona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proteïna no hem que conté ferro i actua com a transportador cel·lular d'electrons en la fotosíntesi, la fixació de nitrogen i altres processos redox biològics, catalíticament inerta per ella mateixa, present en bacteris anaerobis, algues i plantes verdes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home casat respecte al seu cònjuge. Tenir un bon marit. Marit i muller. El seu marit és més jove que ella. Joan, que no em presentes el teu marit? marit còmode Marit que tolera l'adulteri del seu cònjuge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recolzar d'esquena contra una cosa. Adossà l'infant a la paret. Ella s'adossà a un arbre. Recolzar, arrambar per la part posterior contra una cosa. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. Havien adossat la casa a l'església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no és de condició lliure. Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona. serf de la gleva Serf afecte a una heretat que era venut amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en guerra. Els dos pobles bel·ligerants. A qui ha estat reconeguda la bel·ligerància. Un dels dos bel·ligerants. Que mostra desacord d'una manera combativa. Ens cal un govern bel·ligerant amb la corrupció. Ella és molt bel·ligerant contra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té pèl. Lletraga peluda. Herba de la família de les gramínies, de tija i fulles glabres i d'inflorescència en panícula densa, lobulada, blanquinosa, tota ella pilosa i eriçada de curtes arestes, que es fa en llocs herbosos poc secs, sobretot a les terres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota ella cotonosa i d'un gris blanquinós, de fulles amplament lanceolades, oposades, i de flors llargament pedunculades, purpúries o, més rarament, blanques, molt vistoses, originària de l'Europa sud-oriental, algun cop [...]
