111.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más vivo). El viu d'una qüestió, lo vivo de una cuestión. 20 tocar el viu fig i fam poner el dedo en la llaga, herir en carne viva, dar en (o llegar a, o tocar en) lo vivo. [...]
|
112.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manos en los bolsillos, mano sobre mano. 32 amb les mans buides (o netes) fig con las manos vacías, con una mano atrás (o detrás) y otra delante. 33 amb les mans plenes con las manos llenas. 34 arribar a les mans fig [pegar-se] llegar (o venir) a las manos. 35 arribar a mans de llegar a manos de, llegar [...]
|
113.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 [...]
|
114.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
v tr 1 [cessar de subjectar] dejar. Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra. 2 [posar en un lloc] dejar. On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves? 3 [fer un senyal, etc] dejar. El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa. 4 abs [destenyir] desteñir. Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe. 5 abs [produir guany] dejar fam, producir. És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho. 6 [seguit d'infinitiu] [no impedir] dejar. Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso. Deixa'l anar a la festa, déjalo ir a la fiesta. 7 [cessar d'ésser en un lloc] dejar, abandonar. Ha deixat Barcelona i s'ha instal·lat a Girona, ha dejado Barcelona y se ha instalado en Gerona. 8 [abandonar algú] dejar, abandonar. Per ella ha deixat la dona i els fills, por ella ha dejado a la mujer y a los hijos. 9 [fer que resti] dejar. He deixat el nen amb els meus pares, he dejado al niño con mis padres. Ha deixat tota la carn al plat, ha dejado toda la carne en el plato. 10 dejar. En morir va deixar molts deutes, al morir dejó muchas deudas. 11 [en un estat] dejar. Deixar un espai en blanc, dejar un espacio en blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar la teva dona, deja trabajar a tu mujer, deja que tu mujer trabaje. 19 deixar a desitjar dejar que desear. 20 deixar anar soltar. Deixar anar una corda, soltar una cuerda. 21 deixar anar [no retenir] soltar. Deixar anar un renec, soltar una palabrota. 22 deixar anar [un càrrec, etc] soltar. 23 deixar caure fig dejar caer. Va deixar caure que volia abandonar els estudis, dejó caer que quería abandonar los estudios. 24 deixar córrer dejar correr. 25 deixar dir (o parlar) dejar decir (o hablar). 26 deixar endarrere (o darrere o enrere) dejar atrás. 27 deixar-hi la pell (o la vida) dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo). 28 deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc) dejar pasar el tiempo (o las horas, o los días, etc). 29 deixar per a dejar para. Els plors, deixa'ls per als nens, los llantos, déjalos para los niños. 30 deixar sense res dejar sin nada. 31 deixem-ho així dejémoslo así. 32 no deixar de no dejar de. No deixis de trucar-me, no dejes de llamarme. 33 no deixar perdre res no dejar escapar nada. 34 no deixar viure no dejar vivir. v pron 35 dejarse. Deixar-se agafar, dejarse coger. 36 dejarse, abandonarse. Era molt polit, però ara s'ha deixat molt, era muy aseado, pero ahora se ha dejado mucho. 37 dejarse. En Joan s'ha deixat barba, Juan se ha dejado barba. 38 [descuidar-se] dejarse. Et volia dur el llibre, però me l'he deixat, quería traerte el libro, pero me lo he dejado. 39 deixar-se anar dejarse ir. 40 deixar-se caure fig dejarse caer. Es va deixar caure a la reunió, se dejó caer por la reunión. 41 deixar-se convèncer dejarse convencer. 42 deixar-se de dejarse de. Deixa't de bestieses, déjate de tonterías. 43 deixar-se dur (o portar) per dejarse llevar por. Deixar-se dur per la gelosia, dejarse llevar por los celos. 44 deixar-se veure fam dejarse ver. A la fi es deixà veure, por fin se dejó ver. |
115.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt [...]
|
116.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
les armes. 22 ¡descansen armas! mil descanseu armes!23 estar en arma (o en armas) estar sobre les armes. 24 hacer armas [guerrear] fer armes. 25 hacer sus primeras armas fig fer les primeres armes. Hacer sus primeras armas en el teatro, fer les primeres armes al teatre. 26 llegar a las armas arribar a [...]
|
117.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en. En [...]
|
118.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels [...]
|
119.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona!16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona!17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia!18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda!19 ¡buenas! [por la noche] bona nit!20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard!21 ¡buenas! [al marcharse [...]
|
120.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño!6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs [...]
|