Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig (rogent).
En canvi, s'escriu tx si la grafia es manté en les paraules de la mateixa família. Per exemple: despatx (despatxar), empatx (empatxar), esquitx (esquitxar).
En alguns mots amb -ig final la i del dígraf sona com a vocal: desig, mig, trepig.