FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en mal estat. Té males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. Aquests aiguats han malmès la collita. Pobre home: amb tant de treball s'ha malmès la salut. Malmet tots els afers en què intervé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocar (les campanes) a cops ràpids i seguits en senyal de festa. L'escolà tritllejava les campanes. Acabat l'ofici, l'escolà començà a tritllejar. Les campanes, sonar amb tocs ràpids i seguits en senyal de festa. Totes les campanes es posaren a tritllejar alhora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer doble, doblement intens. Això redoblarà la seva curiositat. Redoblar l'atenció. Redoblar els esforços. En un joc, doblar l'aposta de qui l'ha doblada. Esdevenir doble, ésser augmentat fortament. La seva curiositat redoblà. Els crits redoblaren. Tocar el tambor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze. Que és una de les setze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Som setze; a cadascú ens ha de tocar una setzena part. Cinc setzens, 5/16. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eminència d'un os. apòfisi coracoide Apòfisi que es produeix a la vora superior de l'omòplat. apòfisi mastoide Apòfisi de l'os temporal situada darrere l'orella. Part superior engruixida de la seta d'algunes molses, a tocar de la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena corporal greu. El suplici de la flagel·lació. darrer suplici Pena de mort. Patiment atroç. Haguérem de passar el suplici de la fam. suplici de Tàntal Suplici de qui té a tocar allò que desitja sense poder-ho abastar. Patiment . Haver-lo d'escoltar hores i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El gra, l'herba, etc., estar barrejat amb terra. Aquest blat s'ha de garbellar, terreja molt. Tenir gust de terra, un color terrós, etc. Tocar, remoure, terra amb les mans, amb el cos. Veus com t'has embrutat el vestit, terrejant? Els ocells, viure, criar o alimentar-se arran de terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mode de moure els dits quan amb llurs moviments es toca o es fa funcionar un instrument músic o una màquina. Indicació en una partitura, per mitjà de xifres, dels dits que cal emprar per a tocar les notes corresponents en un instrument. Divisió en dits o en parts semblants [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no encertar, errar, (allò que vol tocar, atènyer). Vaig apuntar amb tota cura al colom, però el vaig fallar. Fallar un tret. Una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s'esperava. Li falla la [...]