Resultats de la cerca frase exacta: 591
|
61.
canyamet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les quenopodiàcies, subarbustiva, de fulles cilíndriques i suculentes, flors molt petites, en glomèruls axil·lars fent una panícula terminal, i fruits petits i globulosos, que viu en indrets salins del litoral (Suaeda altissima). [...]
canyamet
m. [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, subarbustiva, de fulles cilíndriques i suculentes, flors molt petites, en glomèruls axil·lars fent una panícula terminal, i fruits petits i globulosos, que viu en indrets salins del litoral ( 
|
|
62.
façana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara visible des de l'exterior dels murs verticals que clouen un edifici o una construcció. Cara exterior d'un edifici on hi ha la porta principal. La façana d'un palau. Litoral o front marítim d'un país o d'un territori. [...]
|
|
63.
vènet vèneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de procedència il·líria, establert els primers segles de l'era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al nord-est d'Itàlia. Relatiu o pertanyent als vènets. Conjunt de dialectes italians parlats al Vènet. Relatiu o pertanyent al [...]
|
|
64.
lleterassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del litoral mediterrani (Euphorbia dendroides). [...]
|
|
65.
magraneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
magraneta de corb Planta de la família de les cinomoriàcies, de color vermell violaci, fulles esquamiformes i inflorescència en forma de clava, que viu paràsita als sòls salins del litoral mediterrani càlid i dels subdeserts asiàtics i del nord d'Àfrica [...]
|
|
66.
terrassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de terreny pla i elevat terminat en un o més dels costats per un mur, un talús o altre desnivell. Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac, del litoral, en un vessant de muntanya, originada per l'erosió i sovint recoberta per un [...]
|
|
67.
gòbids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap gros, ulls a la part superior del cap i molt junts, aletes pelvianes unides formant una ventosa feble, generalment de menys de 15 centímetres, de coloració mimètica i poc vistosa, en general bentònics i propis de la zona litoral [...]
|
|
68.
fletxa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció. Sagita . Magnitud de la deformació d'una peça sotmesa a flexió. La fletxa d'una biga. Element arquitectònic propi del gòtic, que s'alça formant punxa. Les fletxes d'una catedral. fletxa litoral Barra litoral formada per l'acumulació de material detrític, [...]
|
|
69.
trompera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àrids del litoral i de terra endins (Ephedra distachya). trompera d'aigua Cua de cavall. [...]
|
|
70.
figuera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, sobretot al litoral, on de vegades creix espontàniament (Opuntia ficus-indica). figuera del diable [o figuera infernal, o figuera de ricí] Ricí. [...]
|
canyamet
m. [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, subarbustiva, de fulles cilíndriques i suculentes, flors molt petites, en glomèruls axil·lars fent una panícula terminal, i fruits petits i globulosos, que viu en indrets salins del litoral (Suaeda altissima ).
m. [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, subarbustiva, de fulles cilíndriques i suculentes, flors molt petites, en glomèruls axil·lars fent una panícula terminal, i fruits petits i globulosos, que viu en indrets salins del litoral (