Resultats de la cerca bàsica: 112
|
81.
adhan
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Crida a l'oració efectuada pel muetzí. [...]
|
|
82.
muetzí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Musulmà que fa la crida a l'oració. [...]
|
|
83.
cridaire
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [que crida molt] gritón -ona, chillón -ona. [...]
|
|
84.
RMI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Mecanisme de crida remota per a l'execució de mètodes o funcions d'objectes de classe d'una màquina virtual de Java diferent de l'objecte de classe que està fent la crida. [...]
|
|
85.
apelación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 dr apel·lació. Presentar una apelación, presentar una apel·lació. 2 [llamada] crida, apel·lació. 3 interponer apelación interposar una apel·lació. 4 no haber (o no tener) apelación no tenir retop, no haver-hi res a fer. [...]
|
|
86.
bando
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [pregón] crida f. Echar bando, fer una crida. 2 [edicto] ban, edicte. 3 [partido] bàndol, bandositat f, facció f, partit. 4 [bandada de aves] bandada f, vol, esbart. 5 [de peces] mola f, banc, mota f. [...]
|
|
87.
anúteba
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f hist 1 crida a la guerra. 2 [prestación para reconstruir muros] jova. [...]
|
|
88.
pregó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
crida. He perdut l'anell: faré una crida. ban Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
89.
muetzí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Home que s'encarrega de fer la crida a l'oració des del minaret. [...]
|
|
90.
veu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
So que es produeix a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte; i el que profereix l'home quan parla, canta, crida, etc, considerat com a posseïdor d'unes qualitats determinades. [...]
v tr 1 relig condenar. 2 fer damnar algú llevar a alguien a la perdición. v pron 3 condenarse. 
|
v tr
1 relig condenar.
2 fer damnar algú llevar a alguien a la perdición.
v pron
3 condenarse.