Resultats de la cerca frase exacta: 18
|
1.
sàtira
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la moral comuna o amb l'ideal ètic de l'escriptor. Les sàtires de Juvenal. Paraula satírica, discurs satíric. Tirar una sàtira a algú. [...]
|
|
2.
sàtira
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Espectacle on s'escarneix o es critica amb virulència algú o una cosa, especialment amb ironia, exageracions, humor o expressions de ridiculització. [...]
|
|
3.
sàtira
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 lit sátira. 2 [discurs satíric] sátira. [...]
|
|
4.
sàtira
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Obra satírica) epigrama, petit poema satíric; qualsevol dita satírica. sirventès, en les antigues poesies provençal i catalana, poema de contingut polític o religiós, predominantment satíric. 2 burla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
sátira
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [crítica] sàtira. [...]
|
|
6.
satíric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la sàtira. Poesia satírica. De la naturalesa de la sàtira. Que ridiculitza severament els defectes, vicis, etc., de les persones. [...]
|
|
7.
satiritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer objecte de sàtira. Censurar satíricament. [...]
|
|
8.
mordaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ataca la gent, que malparla de la gent, d'una manera acerba. Un crític mordaç. Una sàtira mordaç. [...]
|
|
9.
sabor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen moltes coses d'afectar l'òrgan del gust o els òrgans del gust i de l'olfacte. Sabor dolç, amarg, salat, àcid. Sensació percebuda pel sentit del gust. Un poema de sabor clàssic. Una sàtira que no té cap sabor. [...]
|
|
10.
sermó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
insistent i llarga. Gènere poètic medieval que, parodiant l'oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l'humor. Composició d'aquest gènere. [...]
|
