1.
sàtira
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la moral comuna o amb l'ideal ètic de l'escriptor. Les sàtires de Juvenal. Paraula satírica, discurs satíric. Tirar una sàtira a algú. [...]
|
2.
sątira
Font
Diccionaris terminolņgics del TERMCAT
Ąrea temątica
Arts
Espectacle on s'escarneix o es critica amb virulčncia algś o una cosa, especialment amb ironia, exageracions, humor o expressions de ridiculització. [...]
|
3.
sątira
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
f 1 lit sįtira. 2 [discurs satķric] sįtira. [...]
adj 1 salvado -da, salvo -va. 2 [exceptuat] salvo prep, excepto prep. Salvades algunes persones, salvo algunas personas. prep 3 [deixant intacte] dejando a un lado, salvando, salvado -da. Salvat el respecte que us dec, dejando a un lado el respeto que le debo. Salvat les distąncies, salvadas las distancias. 4 [exceptuant] salvo, excepto, menos. Li va deixar tots els seus béns, salvat la casa pairal, le dejó todos sus bienes, salvo la casa solariega. |
4.
sątira
Font
Diccionari de sinņnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a edició)
1 (Obra satķrica) epigrama, petit poema satķric; qualsevol dita satķrica. sirventčs, en les antigues poesies provenēal i catalana, poema de contingut polķtic o religiós, predominantment satķric. 2 burla. Manuel Franquesa i Enciclopčdia Catalana [...]
|
5.
sįtira
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
f [crķtica] sątira. [...]
|
6.
satíric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la sàtira. Poesia satírica. De la naturalesa de la sàtira. Que ridiculitza severament els defectes, vicis, etc., de les persones. [...]
|
7.
satiritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer objecte de sàtira. Censurar satíricament. [...]
|
8.
mordaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ataca la gent, que malparla de la gent, d'una manera acerba. Un crític mordaç. Una sàtira mordaç. [...]
|
9.
sabor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen moltes coses d'afectar l'òrgan del gust o els òrgans del gust i de l'olfacte. Sabor dolç, amarg, salat, àcid. Sensació percebuda pel sentit del gust. Un poema de sabor clàssic. Una sàtira que no té cap sabor. [...]
|
10.
sermó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
insistent i llarga. Gènere poètic medieval que, parodiant l'oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l'humor. Composició d'aquest gènere. [...]
|