m. albarda. bastet, bast que posen a l'animal per llaurar. xalma, coixí o pell posats a tall de bast. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. ordinari rústec tosc grofollut grollero grosser 2 proveït. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

grossero groller bast(->) rude(->) Cp. desaprensiu Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

albardà, albarda, esp. llisa. albardó, mena d'albarda petita. bast, albarda curta (->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

proveir. bast(adj.). Va emprendre el viatge ben bast de tot el que li calia. abastat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

bast. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

camàlic. transportador arriero somader(amb animals de bast) atzembler, el qui mena les bèsties de càrrega. caravaner, íd. en una caravana. Cp. mulater o muler, passador. Un passador de contraban. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ avaria) atzembla animal de bast bístia(ant. i dial.) bèstia de càrrega Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

apostema posterma furóncol(->) pústula Cp. veixiga: abscés que es forma en la ferida d'un animal de bast. gra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cabassa, cabàs gran. sarri(≠ sàrria, espècie de cabàs molt gran, de forma característica, que es posa entravessat damunt un animal de bast). senalla, cabàs d'espart o de palla, emprat esp. per anar a fer les compres. oró, esportí o cofí, cabàs d'espart, pla, com els que hom usa per a posar-hi [...]