81.
granota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, originària de l'Amèrica del Nord, però estesa i naturalitzada en diversos indrets del continent europeu, on arribà per tal de criar-la en granges (Rana catesbeiana). granota comuna Granota de la família dels rànids, de coloració verda típica (Rana perezi). granota d [...]
|
82.
concert
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions. Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l'harmonia d'aquestes cambres [...]
|
83.
equilibri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer molts equilibris per a arribar a final de mes. Distribució ben ponderada de les coses. Establir l'equilibri entre els ingressos i les despeses. equilibri polític Estabilitat entre les forces, les influències, etc., de les diferents potències. L'equilibri polític europeu [...]
|
84.
Com es diu portfolio en català: portafoli, portfoli o portafolis?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències socials
dossier s'utilitzen erròniament les formes portfolio (anglès) o portafolio (castellà).
La forma portafolis també es fa servir en la denominació portafolis europeu de llengües, que es refereix al document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències [...]
|
85.
dossier
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Apartat del portafolis europeu de llengües en què es fa constar la documentació personal il·lustrativa de les habilitats lingüístiques del titular. [...]
|
86.
Topònims i gentilicis d'Europa
Font
Fitxes de l'Optimot
: espanyol -a
Esparta: espartà -ana
Estocolm: estocolmès -esa
Estònia: estonià -ana
Europa: europeu -ea
Finlàndia: finlandès -esa
Flandes: flamenc -a
Florència: florentí -ina
França: francès -esa
Frísia: frisó -ona
Friül: friülà -ana, friülès -esa
Gal·les, País de: gal·lès -esa
Gascunya: gascó -ona
Gènova [...]
|
87.
Funcions de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
diftong del mot primitiu en afegir-hi el sufix. Per exemple: laic però laïcisme; ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar; déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me; eu-ro-peu però
eu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat; fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa; he-roi però he-ro-ï-ci-tat; laic però la-ï-ci-tat [...]
|
88.
biografia lingüística
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Apartat del portafolis europeu de llengües destinat a l'autoavaluació i la planificació personal en què es descriuen les experiències de formació en llengües del titular. [...]
|
89.
passaport de llengües
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Apartat del portafolis europeu de llengües en què es reflecteixen les competències lingüístiques personals i en què s'inclouen les qualificacions i les experiències interculturals més rellevants del titular. [...]
|
90.
zoarces vivípar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels zoàrcids, anguil·liforme i sense aleta caudal diferenciada, sense escates i de color marró clar, amb taques fosques repartides per tota la zona dorsal, que habita en aigües poc profundes del litoral i a la desembocadura d'alguns rius al nord-est [...]
|