211.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de [...]
|
212.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, [...]
|
213.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
|
214.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
y lo moderno, les coses antigues i les coses modernes. 7 [traducció del substantiu corresponent]. Lo feo y lo bello, la lletjor i la bellesa. Mantendré lo pactado, mantindré el pacte. 8 de lo d'allò. Es de lo más interesante, és d'allò més interessant. 9 de lo que del que, d'allò que. Dame algo de [...]
|
215.
sol 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. aïllato isolat solitari(->), que viu sol. desacompanyat mer, sol, sense mescla d'altra cosa. Va sempre davant del substantiu. pur. Or pur. broixo rònec, sol, sense acompanyament de res. Un tros de pa broix. Ha deixat la crosta rònega. seco soliu, íd. Es menjava un [...]
|
216.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 fama. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
1 denominació apel·lació prenom, nom de pila o nom de fonts, nom de bateig. cognom o llinatge, nom de família. renom o sobrenom, nom afegit al d'una persona. motiu (→) o malnom, nom sobreposat a algú, pres sovint d'un defecte corporal o d'un tret característic de la persona. autònim, nom veritable d'una persona (per oposició a pseudònim) criptònim, nom secret, conegut de pocs. nom patronímic, nom derivat del nom pare. nom hipocorístic, forma afectuosa o familiar que hom dona al nom d'una persona. antropònim, nom propi de persona. hagiònim, nom de sant posat a una persona. topònim, nom de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 → fama. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
217.
ganes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que hom té de gratar-se quan se sent una picor forta. Tenia la pruïja de dir-hi sempre la seva: no se'n podia estar. 2 Una gran quantitat de verbs formen un substantiu equivalent a ganes de afegint el sufix -era a l'arrel verbal: mengera, ganes de menjar. riallera(de riure [...]
|
218.
Equivalències castellà - català. considerando m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
considerando m-atès / considerant m Cada una de les raons essencials que han dut
a fer un decret, una sentència, un dictamen, una resolució, etc., exposades al
principi del document.
NOTA: Es diu així perquè cada raó sol estar introduïda pelmot atès (o atesa si va
seguit d'un substantiu femení) o [...]
|
219.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]
|
220.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, anuncis de feina, etc. Límits 1. En textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles abreujades amb barra perquè dificulta la redacció i entrebanca considerablement la lectura. 2. Si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es pot fer servir la forma doble únicament per al [...]
|