Organisme de l'administració laboral a Catalunya que fa les funcions de mediació i arbitratge en els conflictes laborals, sobre la base d'una conciliació obligatòria com a requisit previ per a la tramitació de qualsevol reclamació davant el jutjat social. [...]
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Olot
Judici ordinari 129/2001
Sentència 97/2001
Procediment: terceria de millor dret.
SENTÈNCIA
Olot, 13 de novembre de 2001
Pere Vilar Olivera, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades per l'entitat mercantil [...]
Prerrogativa parlamentària per la qual un diputat del Parlament només pot ser inculpat, processat i jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se l'acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, o pel Tribunal Suprem, si se l'acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori. [...]
junta de govern: j. de gov.
junta directiva: j. dir.
jurídic, jurídica: jur.
jurisprudència: jurispr.
jutjat de primera instància: j. de 1a. inst.
laborable: lab.
làmina: làm.
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals: LGTBI
limitada: ltda.
limitat: ltat.
línia d'abonat [...]
Recurs de cassació extraordinari que s'interposa contra una sentència que es considera errònia o greument danyosa per a l'interès públic dictada en única instància per un jutjat contenciós administratiu o per la sala contenciosa administrativa d'un tribunal superior de justícia o de l'Audiència [...]
interlocutòria de 23 de desembre de 1993
la provisió de 26 d'agost de 1995
les diligències prèvies 23/98
la cèdula de citació de 30 de juny de 1999 del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa
el judici de menor quantia 25/2000
el procediment abreujat núm. 147/85
les actuacions 27/92
el recurs contenciós administratiu [...]
AL JUTJAT...
Jaume Vendrell Raurich, procurador dels tribunals, en nom de l'entitat mercantil TRXSA, domiciliada a Castelldefels, al carrer de la Indústria, 36, la representació de la qual acredito mitjançant l'escriptura de poder adjunta, comparec davant d'aquest Jutjat, sota la direcció [...]
Fitxa
5807/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la querella
Resposta
Definició
La querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.
Criteris generals de redacció
En la redacció d'aquest document cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.
L'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix els requisits de caràcter general per al cas de la querella, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document.
D'acord amb l'esmentat article, la querella s'ha de presentar sempre per mitjà d'un procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informació següent:
1r. El jutge o la jutgessa, o el tribunal davant el qual es presenta.
2n. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellant.
3r. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellada. En el cas que s'ignorin aquestes circumstàncies, cal designar la persona querellada per les dades que millor poguessin donar-la a conèixer.
4t. La relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, de l'any, del mes, del dia i de l'hora en què va produir-se, si se sabien.
5è. L'expressió de les diligències que cal practicar per a la comprovació del fet.
6è. La petició que s'admeti la querella, es practiquin les diligències indicades en el número anterior, es detingui i s'empresoni la persona presumptament culpable o se li exigeixi la fiança de llibertat provisional, i s'ordeni l'embargament dels seus béns en la quantitat necessària en els casos que sigui procedent.
7è. La signatura de la persona querellant o la d'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella.
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la querella són els següents:
1. Destinació
D'acord amb l'article 272 de la Llei d'enjudiciament criminal, la querella s'ha de presentar davant el jutjat d'instrucció competent.
2. Dades del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada
En aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada i una fórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part querellant.
L'expressió en nom i representació de que apareix sovint amb les dades del procurador o de la procuradora és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula «l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions...» es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que té situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.
3. Formulació de la querella
S'introdueix amb els verbs formulo,presento o interposo.
4. Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.
Com ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
5. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la querella en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.
6. Peticions
S'introdueixen amb els verbs demano o sol·licito i és convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura.
Després del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la querella (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat).
A la petició d'admissió de la querella és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat aquest escrit i admeti aquesta querella; però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, es recomana de reduir la fórmula anterior a Que admeti aquesta querella.
7. Altressís
En aquest apartat es detallen les diligències que es consideren necessàries per a la comprovació dels fets i se sol·licita que es portin a terme.
S'hi poden incloure també altres peticions, com, per exemple, que s'adoptin les mesures cautelars personals i patrimonials que es considerin procedents o la sol·licitud de devolució del poder del procurador o la procuradora.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS
1.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
2.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO): etc.
8. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
9. Signatures
Han de signar l'advocat o l'advocada i el procurador o la procuradora. En el cas que el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi també la persona querellant.
Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren en el document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquestes signatures és:
Definició
La querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.
Criteris generals de redacció
En la redacció d [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
busca y captura f-crida i cerca f Ordre donada per un jutjat al govern perquè persegueixi
i arresti un delinqüent. [...]
Fitxa
5807/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la querella
Resposta
Definició
La querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.
Criteris generals de redacció
En la redacció d'aquest document cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.
L'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix els requisits de caràcter general per al cas de la querella, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document.
D'acord amb l'esmentat article, la querella s'ha de presentar sempre per mitjà d'un procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informació següent:
1r. El jutge o la jutgessa, o el tribunal davant el qual es presenta.
2n. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellant.
3r. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellada. En el cas que s'ignorin aquestes circumstàncies, cal designar la persona querellada per les dades que millor poguessin donar-la a conèixer.
4t. La relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, de l'any, del mes, del dia i de l'hora en què va produir-se, si se sabien.
5è. L'expressió de les diligències que cal practicar per a la comprovació del fet.
6è. La petició que s'admeti la querella, es practiquin les diligències indicades en el número anterior, es detingui i s'empresoni la persona presumptament culpable o se li exigeixi la fiança de llibertat provisional, i s'ordeni l'embargament dels seus béns en la quantitat necessària en els casos que sigui procedent.
7è. La signatura de la persona querellant o la d'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella.
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la querella són els següents:
1. Destinació
D'acord amb l'article 272 de la Llei d'enjudiciament criminal, la querella s'ha de presentar davant el jutjat d'instrucció competent.
2. Dades del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada
En aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada i una fórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part querellant.
L'expressió en nom i representació de que apareix sovint amb les dades del procurador o de la procuradora és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula «l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions...» es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que té situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.
3. Formulació de la querella
S'introdueix amb els verbs formulo,presento o interposo.
4. Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.
Com ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
5. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la querella en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.
6. Peticions
S'introdueixen amb els verbs demano o sol·licito i és convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura.
Després del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la querella (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat).
A la petició d'admissió de la querella és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat aquest escrit i admeti aquesta querella; però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, es recomana de reduir la fórmula anterior a Que admeti aquesta querella.
7. Altressís
En aquest apartat es detallen les diligències que es consideren necessàries per a la comprovació dels fets i se sol·licita que es portin a terme.
S'hi poden incloure també altres peticions, com, per exemple, que s'adoptin les mesures cautelars personals i patrimonials que es considerin procedents o la sol·licitud de devolució del poder del procurador o la procuradora.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS
1.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
2.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO): etc.
8. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
9. Signatures
Han de signar l'advocat o l'advocada i el procurador o la procuradora. En el cas que el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi també la persona querellant.
Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren en el document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquestes signatures és: