81.
amagat 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encofurnat, ficat molt endins d'un amagatall. latent, que existeix però que roman amagat a l'interior, que no es manifesta. dissimulat. Amb un odi gens dissimulat. ocult recòndit secret, que resta amagat, ignorat de la gent. arcà, amagat, secret, recòndit. esotèric, ocult (oposat a exotèric). [...]
|
82.
odiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detestar execrar avorrir(->) tenir ràbia (o malícia, o quimera) (contra algú). fer ràbia(a algú, una cosa o una persona) abominar malmirar(algú), tenir-li malvolença. no poder sofrir(algú o alguna cosa) menjar-se els fetges (d'algú), tenir-li un odi mortal. tenir més ràbia (a algú) que el [...]
|
83.
aparent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fingit disfressat de. És un odi cordial disfressat de simpatia. enganyós(->) veure's el llautó(d'una cosa), ésser només aparent. fals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
84.
amagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escondir dissimular. Dissimular el seu odi, la seva enveja, les seves intencions. ocultar a la vista (o a l'enteniment) celar cobrir. El vel que cobria la seva nuesa. La màscara que li cobreix la cara. tapar. Un núvol que ens tapava la vista. encobrir, amagar un acte blasmable d'altri perquè [...]
|
85.
apassionat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arborat abrandat ravatat haver perdut el cap entusiasta fervent fanàtic. És un catòlic fanàtic. És fanàtic per la música. devot. S'usa com a sinònim de fervent i implica sempre una mena de culte. embriaco ebri. Embriac d'amor, d'odi. boig(fig.). Està boig per la música. cec(fig.). Cec de [...]
|
86.
excitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer més viu un sentiment, una resolució, una activitat vital. provocar(->) concitar. Concitar la ira, els odis, contra algú. encendre avivar. Aquestes paraules avivaren la seva fe. inflamar atiar. Atiava, sempre que podia, l'odi als invasors. moure. Moure algú a [...]
|
87.
passió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit físic) suplici tortura 2 passi(m.), narració evangèlica de la passió de Jesús. Encara no han cantat el passi. 3 Emoció intensa; esp., amor violent. flama(fig.). Flames d'enveja, d'odi. foc(fig.). En el foc de la discussió. calor(fig.), passió amb què hom fa una cosa. En la calor [...]
|
88.
tenir [o tindre]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
frases: portar odi a algú, portar pressa, etc. patir, en certes expressions: patir fam, son, calor, fred, etc. traginar(fam.). Quina fam que tragines!. Ant. No haver-hi més cera que la que crema: no tenir, d'una cosa, més que allò que es veu. Mancar. Freturar. 2 aguantar, conservar, guardar. 3 [...]
|
89.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, si fa o no fa. 52 poder más ésser més fort que. El amor pudo más que el odio, l'amor fou més fort que l'odi. 53 por más que per més que. Por más que quieras, per més que ho vulguis. 54 por más que per més coses que. Por más que digan, per més coses que diguin. 55 ¿qué más? què més?56 quien más quien [...]
adv 1 més. 2 [adición] més, i. Dos más dos, cuatro, dos més dos (o dos i dos) fan quatre. 3 [especialmente] i més. Lo he sentido mucho, más viniendo de ti, ho he sentit molt, i més venint de tu. 4 [otro] cap més, cap altre -a. No tengo más traje que este, no tinc cap més vestit que aquest. 5 més. ¿Quién es más hombre de todos?, qui és més home de tots? 6 a lo más (o cuando más) a tot estirar, com a màxim, pel cap alt. Te costará un euro a lo más, a tot estirar et costarà un euro. 7 a más a més, a més a més, de més, de més a més, a més de. 8 a más... com més...A más hombres, menos trabajo, com més gent, menys feina. 9 a más correr a més (o tot) córrer, molt corrents. 10 a más no poder [trabajar] amb totes les forces. 11 a más no poder [mucho] d'allò més. Es tonto a más no poder, és d'allò més tanoca. 12 a más tardar a tot tardar, al més tard, a tot estirar. 13 a más y mejor [mucho] d'allò més. 14 como el que más com ningú. Trabajó como el que más, va treballar com ningú. 15 cuanto más com més. Cuanto más llores, peor para ti, com més ploris, pitjor per a tu. 16 cuanto más ... más (o ... menos) com més ... més (o ... menys). Cuanto más tardes, menos tiempo tendrás, com més tardis, menys temps tindràs. 17 cuantos más quants més. 18 de lo más d'allò més. Es de lo más divertido, és d'allò més divertit. 19 de más de massa, de més, sobrer. Vámonos, que aquí estamos de más, anem-nos-en que aquí hi som de massa. 20 el más allá el més-enllà, l'altre món. 21 el que más y el que menos qui més qui menys, tothom. 22 en más [exceso] de més. Hay un error de dos euros en más, hi ha un error de dos euros de més. 23 es más encara més. 24 ¡faltaría más! no caldria sinó!, no en caldria d'altra! 25 las más de las veces la majoria de vegades. 26 lo más [a lo más] a tot estirar, com a màxim, pel cap alt. 27 lo más mínimo gens ni mica (o ni gota), ni mica (o ni gota). 28 lo más ... posible tan ... com pugui. Que venga lo más pronto posible, que vingui tan aviat com pugui. 29 lo más tarde al més tard, a tot tardar, a tot estirar, com més tard. 30 los (o las) más els (o les) més, la (o una) majoria. 31 más aún (o aún más) encara més, més que més. 32 más bien més aviat. 33 más de lo que més que no, més del que. 34 más de lo regular més del que cal (o del que és normal). 35 más de una vez més d'un cop, més d'una vegada. 36 más o menos més o menys, si fa no fa (o o no fa), poc més poc menys, a la ratlla de. 37 más que [comparación] més que, més que no, més que no pas. Tiene más dinero que yo, té més diners que (o que no pas) jo. 38 más que [solo] més que. No lo he dicho a nadie más que a ti, no ho he dit a ningú més que a tu. 39 más que [aunque] per més que, mal que. Irás más que te pese, hi aniràs per més que et pesi. 40 más que nada abans de (o que) res, sobretot. Te lo digo más que nada para que estés tranquilo, t'ho dic abans que res perquè estiguis tranquil. 41 más que nunca més que mai. 42 más querer estimar-se més. Más quiero mi dolor que tu tristeza, més m'estimo el meu dolor que no la teva tristesa. 43 más tarde o más temprano tard o d'hora, prest o tard. 44 más y más més i més, com més va més. 45 mientras más [cuanto más] com més. 46 ni más ni menos ni més ni menys, exactament. 47 no estará de más no serà sobrer, una vegada més. No estará de más que te lo recuerde, no serà sobrer que t'ho recordi (o t'ho recordo una vegada més). 48 ¡no más! prou!, no més! ¡No más tonterías!, prou ximpleries! 49 no más de [solamente] només, solament, sols. 50 no... más que no... més que, no... sinó. No hace más que llorar, no fa més que (o no fa sinó) plorar. 51 poco más o menos si fa no fa, si fa o no fa. 52 poder más ésser més fort que. El amor pudo más que el odio, l'amor fou més fort que l'odi. 53 por más que per més que. Por más que quieras, per més que ho vulguis. 54 por más que per més coses que. Por más que digan, per més coses que diguin. 55 ¿qué más? què més? 56 quien más quien menos qui més qui menys. 57 sin más (o sin más ni más) sense més ni més, sense solta ni volta. 58 sus más y sus menos [inconvenientes] els seus pros i els seus contres. 59 tanto más cuanto que encara més (o amb més raó) perquè (o ja que, o per tal com). Lo siento tanto más cuanto que era tu amigo, ho sento encara més perquè era amic teu. 60 tanto más si encara més si, amb més raó si. Lo necesitas tanto más si te vas de viaje, ho necessites encara més, si te'n vas de viatge. 61 tener más de ... que ésser més... que. Tiene más de gracioso que de bonito, és més graciós que bonic. 62 todo lo más [a lo más] a tot estirar, com a màxim, pel cap alt. 63 una vez más una vegada més, una altra vegada. 64 valer más valer més. 65 y lo que es más i encara més, i encara n'hi ha més. 66 y más i més, i encara més. Coches y más coches, cotxes i més cotxes. |
90.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà(menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul(escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens(fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros(fig.). Un gros contratemps. [...]
|