FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pràctica de la medicina. a la pràctica A l'hora de la veritat, a l'hora de posar en pràctica una cosa. Està molt ben pensat però a la pràctica no serveix de res. Exercici sistemàtic per a instruir-se en alguna cosa, per a habilitar-se en l'exercici d' una professió. Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una pregunta (sobre alguna cosa o sobre algú). Pregunta-li què vol. Pregunteu-li si sap l'hora que arriben. Fer-se mentalment una pregunta a si mateix (sobre alguna cosa o sobre algú). Es preguntava per què no li havien dit la veritat. Demanar (la lliçó). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espès, compacte, en què les parts constituents són molt acostades. Una multitud densa. Una selva densa i un bosc clar. Una hora molt densa. Que conté molta matèria en poc espai. L'or és més dens que l'argent. Un discurs dens d'idees. Espès, obscur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la tercera persona. D'ací a aquell poble, hi estarem més d'una hora. Porta'm aquell cove: el que és sota la pomera. Aquell any va fer molta calor. En el discurs, designa la persona o la cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dins poc temps, sense tardar. Vine aviat, no triguis. Aviat se'n va cansar. Aviat plourà. Al més aviat possible. Com més aviat millor. D'hora. Avui has vingut més aviat que ahir. De pressa. Ho diuen molt aviat que no pot ser. més aviat Amb preferència. En aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intens, acusat. Demostra un marcat interès per la política. Que hom ha assenyalat, ha indicat. Han arribat a l'hora marcada. En heràld., que té punts, s'aplica a un dau o a l'esmalt d'un dau. Que posseeix un tret que l'oposa a una altra unitat lingüística de la mateixa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al nombre nou. Dibuixa un nou ben gros i pinta'l. vuits i nous [o vuits i nous i cartes que no lliguen] V. vuit. les nou La novena hora després del migdia o de la mitjanit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir un cop i altre cop. És un mal que ens revé a cada hora. Una deu d'aigua, una font, un riu, etc., tornar a venir o a brollar, venir o baixar més fort, augmentar el cabal. Amb la fosa de les neus, els rius revenen. Amb les plogudes persistents d'aquest any, les fonts han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar, expressar amb un moviment, una acció o un gest. No el signis amb el dit. Ell va signar-me que ja era hora que ens n'anéssim. Posar la signatura (en un escrit, en una obra d'art). Ja he escrit la carta; només em manca signar-la. signar en blanc Signar un taló, un [...]
