1.
sentit 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funció psicofisiològica per la qual l'ésser humà i els animals reben informacions externes o internes mitjançant un òrgan especialitzat. El sentit de la vista, de l'oïda, del gust, de l'olfacte, del tacte. Els cinc sentits corporals. Els òrgans dels sentits [...]
|
2.
sentit 2 -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que se sent molt dels retrets, dels renys, de les desconsideracions, etc. [...]
|
3.
antihorari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. sentit1. [...]
|
4.
astrolicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar sense sentit, sense solta ni volta. Fantasiar. [...]
|
5.
despropòsit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acte fora de lloc, sense sentit, inconvenient. [...]
|
6.
contrasentit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interpretació contrària al sentit natural o veritable. Paraules contradictòries en elles mateixes o que contradiuen el sentit comú. [...]
|
7.
sensat -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té bon sentit, incapaç de fer coses desenraonades, imprudències, atzagaiades, etc. És un home sensat. Paraules sensates. [...]
|
8.
inaudit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mai no sentit, extraordinari en alt grau. Ha fet una proposta inaudita. Els va aturar amb un coratge inaudit. [...]
|
9.
dilogia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ambigüitat, doble sentit. [...]
|
10.
pejorativament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En sentit desfavorable. [...]
|