Resultats de la cerca bàsica: 128
|
41.
secretari secretària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
general a) Alt càrrec del Govern que té, dins un departament o ministeri, funcions de coordinació, d'assessorament, de gestió econòmica i de direcció de personal. secretari general b) Cap d'alguns partits polítics. Funcionari reial dels quatre que s'encarregaven de la correspondència secreta i de les [...]
|
|
42.
tancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guardar-la molt bé, ben secreta i segura. Recloure's d'una manera voluntària en un lloc per allunyar-se dels altres. Tipa de tants escàndols, es va tancar en un convent. Fer una tancada. Els treballadors s'han tancat a la fàbrica per demanar millores laborals. [...]
porta
|
|
43.
porta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ciutat. La porta d'una casa. La seva casa treu porta al carrer Ample. Ell s'està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis primera porta. Una porta secreta. Anar de porta en porta demanant caritat. Captar de porta en porta. La porta d'una cova. a les portes de loc. prep. Molt prop de. Arribar a les [...]
|
|
44.
servei d'informació
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Organització governamental que s'ocupa de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació secreta amb l'objectiu de millorar la presa de decisions estratègiques relacionades amb la seguretat i la defensa d'un país. [...]
|
|
45.
votación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 votació. Votación ordinaria, secreta, nominal, votació ordinària, secreta, nominal. 2 poner a votación posar a votació. [...]
|
|
46.
criptografía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [escritura secreta] criptografia. [...]
|
|
47.
pituïtari -ària
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Que secreta pituïta. [...]
|
|
48.
sudorípar -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Que secreta suor. [...]
|
|
49.
pepsinífer -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Que produeix o secreta pepsina. [...]
|
|
50.
glàndula suprarenal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Veterinària
Glàndula endocrina parella constituïda per dues parts estructuralment i funcionalment diferents, la medul·la, que secreta catecolamines, i el còrtex, que secreta diverses hormones esteroides. [...]
|
porta
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d'una porta. La porta d'entrada d'un edifici. Les portes d'una ciutat. L'enemic era a les portes de la ciutat. La porta d'una casa. La seva casa treu porta al carrer Ample. Ell s'està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis primera porta. Una porta secreta. Anar de porta en porta demanant caritat. Captar de porta en porta.
1 2 f. [LC] per ext. La porta d'una cova.
1 3 [LC] a les portes de loc. prep. Molt prop de. Arribar a les portes de la mort.
1 4 [LC] anar per portes Anar del tot malament.
1 5 [LC] fer passar la porta a algú Treure'l de casa.
1 6 [AQ] porta del perdó En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.
1 7 [AQ] porta falsa Porta situada a la part del darrere o lateral d'un edifici, que no és la principal.
1 8 [AQ] porta triomfal Porta aïllada monumental, de caràcter commemoratiu, en forma d'arc de triomf.
1 9 f. [HIH] [ISL] Entrada de la cort i la mateixa cort del sultà otomà. La Sublim Porta.
2 1 f. [LC] [AQ] [IMF] Peça plana, o parell de peces planes, de fusta o altre material, que giren sobre pius suportats per peces en què encaixen, o bé es fan córrer paral·lelament al mur, mitjançant les quals es pot cloure a voluntat l'obertura en un mur i impedir-ne, així, el pas a través. Una porta d'una fulla, d'un batent. Una porta de dues fulles, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra.
2 2 f. [LC] per ext. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca, se n'obre una altra.
2 3 [LC] porta batent Porta que es tanca tota sola.
2 4 [LC] porta caladissa Porta que es tanca abaixant-la.
2 5 [LC] [AQ] porta cotxera Porta d'una casa per la qual pot passar un cotxe.
2 6 f. [AGP] Planxa de fusta o de ferro, rectangular o ovalada, que, fent parella amb una altra, manté l'art obert lateralment, en la pesca de bou.
3 1 f. [TRA] Obertura quadrangular feta als costats o a popa del buc d'una embarcació per a la ventilació, per a introduir o treure càrrega, etc.
3 2 f. [IMI] Obertura d'un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc., per la qual hom enforna i desenforna i a través de la qual són efectuades les altres operacions pròpies d'un forn.
3 3 f. [AGP] Part de l'almadrava que dona accés al cop i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins.
4 f. [SP] Porteria 2 .
5 1 f. [EL] Terminal de control de diversos dispositius electrònics. La porta d'un transistor d'efecte de camp.
5 2 [IN] [EL] porta lògica Circuit electrònic en què les relacions entre els valors d'entrada i els de sortida es poden definir en termes d'operacions lògiques.
6 f. [MD] [ZOA] Vena que condueix la sang al fetge.