Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
que substitueix un complement, sigui directe o indirecte.
En el cas del complement directe els pronoms el, la (l'), els, les es poden confondre amb els de complement indirecte, que són li, per al singular, i els, per al plural, i a la inversa. Per exemple:
En què el puc atendre? (i no En què li puc [...]
Fitxa
7893/2Darrera versió: 12.06.2024
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)
que en altres contextos el mot temps sí que pot aparèixer precedit de la contracció al sense valor de simultaneïtat. Per exemple:
L'èxit d'una empresa és proporcional al temps que s'hi dedica.
El presentador es referia al temps que no hi havia televisió.
[...]
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ni que. Hi aniré ni que plogui. mal que. Vós heu de fer això, mal que us pesi. ja sia que baldament. Veniu, baldament sigui tard. si bé per bé que bé que Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
Fitxa
7893/2Darrera versió: 12.06.2024
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)