FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's vivament (d'una cosa). Deploro els mals del nostre país. Deploro el teu mal comportament, la vostra conducta. Són desgràcies que tots deplorem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuir (a algú) una culpa, la culpa d'alguna cosa. No el culpeu injustament: ell és ben innocent. El culpaven de la ruïna familiar. No pots culpar-lo del teu fracàs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha d'esdevenir-se inevitablement. Que emmena la destrucció, la ruïna, la mort. Calamitós, de greus conseqüències. Ha comès un error fatal. Molt malament. Aquesta nit he dormit fatal. El teu amic em cau fatal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí del pronom de tercera persona ell. El teu pare, jo el veig cada dia. La dona que el cerca, troba l'home que desitja. Un bon pare renya la seva filla si el desobeeix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home casat respecte al seu cònjuge. Tenir un bon marit. Marit i muller. El seu marit és més jove que ella. Joan, que no em presentes el teu marit? marit còmode Marit que tolera l'adulteri del seu cònjuge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar, fer venir, amb si. Emmena el teu amic a casa. Emportar-se 1. Vaig emmenar-me totes les criatures cap a la platja. Portar a tal o tal conseqüència. La seva abrandada intervenció va emmenar l'assemblea a una votació favorable. [...]
