arran de
L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrelde o a rel de.
Per exemple:
Vaig [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
bé immoble bé arrel bé seent
En l'àmbit jurídic el terme per designar un 'bé que consisteix en terres i possessions, que tenen una situació fixa i no poden ser desplaçats sense malmetre's' és bé immoble. També es poden fer servir les formes bé arrel i bé seent com a termes secundaris.
Els [...]
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.
Així mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb [...]
'accentuació és prioritària sobre la dièresi.)
3. Els derivats de mots que porten dièresi. Per exemple, des-ca-fe-ï-nat porta dièresi perquè ve de ca-fe-ï-na, que també en porta.
4. Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -isme, -itat, -itzar i similars porten dièresi en l'arrel perquè es trenca el [...]