Joia 2 1 . [...]

Grup de fruits o de flors que pengen plegats i formen un pom o un raïm. Un penjoll de cireres. Cosa, especialment joia, que penja. [...]

Crit de joia amb què s'aclama algú. [...]

Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós. [...]

Exclamació d'origen hebreu que usen jueus i cristians com a expressió de joia, agraïment i lloança a Déu. Crit d'alegria, especialment de satisfacció de veure en fi realitzada, aconseguida, una cosa. Ja podem cantar l'al·leluia.  [...]

Adornar amb joies. Havien enjoiat la noia com si fos una núvia. Adornar, enriquir. Encastar (una pedra preciosa) en una joia. [...]

Acció d'encastar; l'efecte. Part d'una joia, especialment d'un anell, destinada a encastar-hi una gemma. Cavitat feta en una peça de fusta per encastar-n'hi una altra o per fixar-hi un objecte com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc. Peça heràldica consistent en un [...]

Capsa per a desar-hi un objecte, un adreç. Un estoig de compassos. Una joia amb el seu estoig. Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela. [...]

Joia circular o oval en què es col·loca un retrat, una relíquia, cabells, etc. Baix relleu de forma circular o oval. Relleu de pedra, de fusta o de metall, emmarcat dins un cercle. [...]

Que viu sol. Els pastors són homes solitaris. Flors solitàries. Desert, on hom es troba sol. Un paratge solitari. Tènia 1 2. Diamant muntat tot sol en una joia. Joc, ordinàriament de cartes, que juga una sola persona.  [...]