Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 142.347

111. 'el Figueró i Montmany' o 'Figaró-Montmany'?
Font Fitxes de l'Optimot
. Així mateix, la forma oficial suprimeix inadequadament l'article el, que forma part del topònim, i la relaciona amb el segon topònim, Montmany, per mitjà d'un guionet, mentre que la relació entre tots dos topònims s'hauria d'indicar per mitjà de la conjunció i, el Figueró i Montmany (com és habitual en [...]
112. Les hores en valencià i baleàric
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple: 8.10 h: les vuit i deu 8.15 h: les [...]
113. Numerals cardinals en valencià i balear
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents: 8 huit 17 dèsset 18 díhuit 19 dènou 80 huitanta Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:  17 [...]
114. Oracions de relatiu adjectives i substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives. Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple: El gos que borda és marró (que borda modifica el gos). La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
115. Ortografia de x (xeix) i ix
Font Fitxes de l'Optimot
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx). Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
116. Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
117. Règim dels verbs trucar i telefonar
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple: La teva germana ha trucat fa poc: truca-li! No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà. Malgrat que, actualment [...]
118. 'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple: Hi anirem demà, sempre que no plogui. El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum. Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
119. topònims i gentilicis del País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca  Alt Millars, l': de l'Alt Millar [...]
120. Variació dialectal de nosaltres i vosaltres
Font Fitxes de l'Optimot
Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són: nosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros vosaltros, vosatros, vosatres, valtres [...]
Pàgines  12 / 14.235 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>