Resultats de la cerca frase exacta: 166
|
11.
consonantar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar (un mot) com a consonant d'un altre. [...]
|
|
12.
sarcàstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica sarcasme. Paraules sarcàstiques. Que té tendència a emprar el sarcasme. [...]
|
|
13.
substantivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar com a substantiu (un mot d'una altra categoria lèxica). [...]
|
|
14.
vidret
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malló de vidre que se sol emprar en el treball de la seda. [...]
|
|
15.
absorbent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que absorbeix. Substància absorbent. Ocupació absorbent. Passió absorbent. Substància absorbent. Calgué emprar un altre absorbent. [...]
|
|
16.
no-violència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal. [...]
|
|
17.
despendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, emprar (diner) per a procurar-se alguna cosa. Va despendre tots aquells diners en la compra de llibres. Ell despèn més que no guanya. Emprar (el propi temps, els propis esforços, etc.) per a obtenir un resultat. Prou paraules heu despès, i les heu ben bé despeses [...]
|
|
18.
venut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha deixat subornar a canvi de diners o d'algun altre benefici material. anar venut [o trobar-se venut] Estar desorientat per falta de pràctica o d'experiència en una cosa. anar venut [o trobar-se venut] No poder-se fiar d'allò que s'ha d'emprar, de les persones que l'envolten [...]
|
|
19.
asfèric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En òptica, que no és esfèric, s'aplica a algunes superfícies, especialment a les que hom acostuma a emprar per a reduir les aberracions. [...]
|
|
20.
metàfora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. [...]
|
