FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aconduir (un objecte o diferents objectes plegats) embolcant-los, fent-ne un bolic. No ho duguis destapat, que pot embrutar-se: embolica-ho amb un paper de diari, amb un mocador. Fer esdevenir intricat. Embolicar els fils d'uns rodets, d'unes troques. Li agrada d'embolicar les qüestions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar les cordes (a un instrument de música, una màquina, etc.). Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes. Lligar-se a la corda per seguretat en el transcurs d'una escalada. Embogar . Tensar la corda (de la ballesta). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se. La proposta dels companys m'entrelligassà una bona temporada. No té repòs qui s'entrelligassa en negocis il·lícits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir (el terra) de joncs, rams, fulles, flors. Embolicar (algú) en un afer amb persuasions, amb promeses, etc. Embrancar-se, embolicar-se. Ja s'ha ben enjoncat: no sé per què es fica en coses que no entén. [...]