21.
figurar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [representar] figurar, representar. Les balances i l'espasa figuren la justícia, la balanza y la espada figuran la justicia. 2 [fingir] figurar, simular, fingir, aparentar. Ell figurà que no el veia, él figuró que no le veía. v intr 3 [formar part] figurar, estar, hallarse pron, encontrarse [...]
v tr 1 [representar] figurar, representar. Les balances i l'espasa figuren la justícia, la balanza y la espada figuran la justicia. 2 [fingir] figurar, simular, fingir, aparentar. Ell figurà que no el veia, él figuró que no le veía. v intr 3 [formar part] figurar, estar, hallarse pron, encontrarse pron. El meu nom figura en la llista?, ¿mi nombre figura en la lista? Figurava entre els assistents a l'acte, figuraba entre los asistentes al acto. 4 [tenir autoritat] figurar. En aquell temps la seva família figurava molt, en aquel tiempo su familia figuraba mucho. v pron 5 [afigurar-se] figurarse, creerse, imaginarse. Què t'havies figurat?, ¿qué te habías figurado? |
22.
edad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
edad menor d'edat. 27 minoría de edad minoritat, minoria d'edat. 28 primera edad primera edat. 29 representar la edad que se tiene representar (o aparentar) l'edat que hom té. 30 tener edad para tenir prou anys per a, ésser prou gran per a, tenir prou edat per a. 31 tercera edad tercera edat. [...]
|
23.
semblar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tenir l'aparença d'alguna cosa, essent-la o no. parèixer. Amb nafres tan lletges que pareixia llebrós. aparentar. Aparentava tenir trenta anys i ja quarantejava. aparer(usat, rarament, només en la tercera persona del singular del present d'indicatiu, apar.) tenir l'aire de. Tenia tot l'aire d [...]
|
24.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré [...]
|