FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que manca de paciència per a esperar, per a suportar. Estava impacient per arribar a casa. No siguis impacient. La malaltia el feia estar impacient. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part entrant en el perímetre d'alguna cosa. És un escut lleuger que té al cantó dret una esmotxadura que permet de suportar la llança. Esporguims. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure (molt vi). Cada vespre trascolàvem qui sap els garrafons de vi i ens posàvem alegres. Havia trascolat més del que les cames podien suportar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assetjar, setge. L'assetjament d'una ciutat. Suportar l'assetjament dels periodistes. assetjament sexual Agressió reiterada a la llibertat sexual que no inclou la violació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estabilitzar o d'estabilitzar-se; l'efecte. Aplicació de mesures de política econòmica per a corregir desajustos greus de les magnituds econòmiques. Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de clavar; l'efecte. Operació d'introduir verticalment barres o estaques de fusta o de ferro en un terreny per a suportar una càrrega o augmentar-ne la resistència. [...]