Acció d'endurir o d'endurir-se; l'efecte. Procés pel qual el ciment, en adormir-se, adquireix resistència mecànica. [...]

Endurir (la pell) fent-hi un call, una durícia. Les mans se li han encallit de fer servir la destral. [...]

Ressecar, endurir per dessecació. Aquest sol eixarreeix els sembrats. Eixarreir-se, la terra, quan no plou. Fer tornar adust, aspre. Eixarreir un caràcter. Quan el cor s'eixarreeix ja no té bons sentiments. [...]

Convertir en pedra. Tornar-se pedra. Els fangs s'empedreeixen en el procés de formació de roques. Endurir com una pedra. Tornar-se dur com una pedra. Les figues s'empedreeixen amb les primeres gebrades tardorals. Un menjar, per la cocció, endurir-se en lloc d'estovar-se. Els cigrons [...]

v tr 1 empedreir, endurir, espessir. 2 atapeir.  [...]

Acció d'endurir o d'endurir-se; l'efecte. [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [poner duro] endurir. 2 fig endurir. Los contratiempos le endurecen, els contratemps l'endureixen. v pron 3 fig [volverse insensible] endurir-se. 4 endurir-se. Endurecerse con el frío, endurir-se amb el fred.  [...]

v tr [Se conjuga como: envejecer] 1 endurir. 2 fig exasperar, irritar, enfurir.  [...]

v tr p fr 1 [endurecer] endurir. 2 [economizar] estalviar. 3 [soportar] endurar, suportar, sofrir. 4 [diferir] diferir, retardar, perllongar.  [...]

Tècnica per a conformar i endurir un material empenyent-lo o fent-lo passar a través d'un motlle de la forma desitjada. [...]