FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabament d'un àpat, d'una festa, d'un espectacle, etc. El sopar ja era a les acaballes. Arribàrem a les acaballes de les festes. Darrers moments de la vida. Està a les acaballes. Festa que secelebra a les masies el darrer dia de segar. [...]
Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:
En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
Plat preparat amb tires de carn especiada, originàriament de vedella però també de pollastre o de porc, i verdures, que es presenten embolicades amb una tortilla, típic de la cuina mexicana. [...]
Les oracions passives pronominals són un tipus de passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona. En aquestes oracions, el verb concorda amb el sintagma nominal que l'acompanya. Per exemple:
Es fan fotocòpies en color.
Es poden obrir les finestres.
No es necessiten tantes [...]
La forma escaire s'utilitza per designar eines diverses emprades en àmbits diferents i que tenen com a característica comuna que són instruments en forma de triangle rectangle.
La forma cartabó designa un tipus concret d'escaire: és l'instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de [...]
Per fer referència a cadascuna de les clapes rodones estampades o brodades en una roba o impreses en un paper, en català es poden utilitzar mots com ara lluna, pic o piquet.
Així doncs, es pot dir, per exemple:
Em compraré un vestit de llunes per ballar flamenc.
Duu una faldilla de piquets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nupcials Cerimònies amb què secelebra el sagrament del matrimoni. Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel. ésser una benedicció Ésser motiu de joia o prosperitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magribí. Musulmà 1. fer moros Cisar 2 2. moros i cristians Festa que secelebra a diversos indrets del País Valencià en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians sobre els musulmans en el temps de la Reconquesta. moros i cristians Joc [...]