Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a l'hora de pronominalitzar-lo:

1. En l'oració Deixaré que en Miquel treballi, el sintagma nominal en Miquel és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d'infinitiu equivalent, Deixaré treballar en Miquel, aquest sintagma nominal pren la forma de complement directe, i per això no ha de dur la preposició a.

És per això que, en cas que es vulgui pronominalitzar, aquest sintagma nominal és representat per un pronom d'acusatiu: El deixaré treballar.

2. En l'oració Vaig veure que la Joana feia moltes bestieses, el sintagma nominal la Joana és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d'infinitiu equivalent, Vaig veure fer moltes bestieses a la Joana, aquest sintagma nominal fa de complement indirecte, i per això va introduït per la preposició a. Ara bé, en el cas que aquest sintagma nominal aparegui després del verb conjugat, fa la funció de complement directe i, per tant, no va precedit de la preposició a: Vaig veure la Joana fer moltes bestieses. 

Tenint en compte que el complement tant pot prendre la forma d'indirecte com de directe, el pronom emprat per pronominalitzar-lo tant pot ser el de datiu com el d'acusatiu: Li vaig veure fer moltes bestieses o La vaig veure fer moltes bestieses.